T6 standard lingüistic
  Sessió anónima. Premi aquí per identificar-se. Idioma:  Versió en català Versió en espanyol
Exemples d'Apunts de traducció


Llista de documents en aquesta pàgina

1 Primer poema del llibre "El Senyor dels Anells - La Comunitat de l'Anell" de J.R.R. Tolkien esdla
2 Poema de José María Fonollosa "TIMES SQUARE" fonollosa
3 Sonet de Quevedo "Prefiere la hartura y sosiego a la inquietud magnífica de los poderosos" quevedo_har
4 Sonet de Quevedo "Pronuncia con sus nombres los tratos y miserias de la vida" quevedo_mis
5 Aquest és un llibre d'instal.lació i guia per a nous usuaris del sistema Linux. lipp111_w97
6 Article de premsa dedicat al pare Batllori. Batllori-Valenti


1 - Text original (esdla.txt):

Tres anillos para los Reyes Elfos bajo el cielo.
Siete para los Señores Enanos en casas de piedra.
Nueve para los Hombres Mortales condenados a morir.
Uno para el Señor Oscuro, sobre el trono oscuro
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sombras.
Un Anillo para gobernarlos a todos. Un Anillo para encontrarlos,
un Anillo para atraerlos a todos y atarlos en las tinieblas
en la Tierra de Mordor donde se extienden las Sombras.

- J.R.R. Tolkien, "El Señor de los Anillos".

Text traduït amb LexPress (esdla.lxp.txt):
Tres anells per als [Reyes | Reis] Elfs sota el cel.
Set per als Senyors Nans a cases de pedra.
Nou per als Homes Mortals condemnats a morir.
Un per al [Senyor | Señor] [Obscur | Fosc], sobre el tron [obscur | fosc].
a la [Tierra | Terra] de Mordor on s'estenen les Ombres.
Un Anell per governar-los a [tots | tothom]. Un Anell per trobar-los, 
un Anell per atreure'ls tots i lligar-los [a | en] les tenebres. 
a la [Tierra | Terra] de Mordor on s'estenen les Ombres. 

-J.R.R. Tolkien, "El [Senyor | Señor] dels Anells". 

Revisió superficial del document amb I·Press (esdla.trad.txt):
Tres anells per als Reis Elfs sota el cel.
Set per als Senyors Nans a cases de pedra.
Nou per als Homes Mortals condemnats a morir.
Un per al Senyor Obscur, sobre el tron obscur.
a la Terra de Mordor on s'estenen les Ombres.
Un Anell per governar-los a tots. Un Anell per trobar-los, 
un Anell per atreure'ls tots i lligar-los en les tenebres. 
a la Terra de Mordor on s'estenen les Ombres. 

-J.R.R. Tolkien, "El Senyor dels Anells". 


2 - Text original (fonollosa.txt):

TIMES SQUARE

Pobre muchacha hermosa que deprisa
hacia mí vienes al cruzar la calle
y pasas por mi lado, sin saber
que yo soy la razón de tu existencia.

Ni siquiera me ves. Y te sonrío.

Admiro tu cabello, culo y piernas.
Estás buena. Te haría muy dichosa.
Pero tú te lo pierdes con tu prisa.
Pobre muchacha hermosa apresurada.

(José María Fonollosa)
??

Text traduït amb LexPress (fonollosa.lxp.txt):
TIMES SQUARE. 

Pobra noia formosa que de pressa. 
cap a mi véns en [encreuar el | creuar el] carrer. 
i passes pel meu costat, sense saber. 
que jo sóc la raó de la teva existència. 

Ni tan sols em veus. I et somric. 

Admiro el teu cabell, cul i cames. 
Estàs bona. Et faria molt [feliç | maleïda]. 
Però tu t' [el | ho] perds amb la teva pressa. 
Pobra noia formosa precipitada. 

(José Maria Fonollosa). 
?? .

Revisió superficial del document amb I·Press (fonollosa.trad.txt):
TIMES SQUARE. 

Pobra noia formosa que de pressa. 
cap a mi véns en creuar el carrer. 
i passes pel meu costat, sense saber. 
que jo sóc la raó de la teva existència. 

Ni tan sols em veus. I et somric. 

Admiro el teu cabell, cul i cames. 
Estàs bona. Et faria molt feliç. 
Però tu t'ho perds amb la teva pressa. 
Pobra noia formosa precipitada. 

(José Maria Fonollosa). 
?? .


3 - Text original (quevedo_har.txt):

PREFIERE LA HARTURA Y SOSIEGO MENDIGO A LA INQUIETUD MAGNÍFICA DE LOS PODEROSOS

Soneto

Mejor me sabe en un cantón la sopa,
y el tinto con la mosca y la zurrapa,
que al rico, que se engulle todo el mapa,
muchos años de vino en ancha copa.
Bendita fue de Dios la poca ropa,
que no carga los hombros y los tapa;
más quiero menos sastre que más capa:
que hay ladrones de seda, no de estopa.
Llenar, no enriquecer, quiero la tripa;
lo caro trueco a lo que bien me sepa:
somos Píramo y Tisbe yo y mi pipa.
Más descansa quien mira que quien trepa;
regüeldo yo cuando el dichoso hipa,
él asido a Fortuna, yo a la cepa.

(Francisco de Quevedo)

Text traduït amb LexPress (quevedo_har.lxp.txt):
PREFEREIX L' [ABUNDÀNCIA | SATISFACCIÓ | AFARTAMENT] I ASSOSSEC MENDICANT A LA INQUIETUD MAGNÍFICA DELS PODEROSOS. 

Sonet. 

Millor em sap [a | en] un cantó la sopa, 
i el vi negre amb la mosca i la [taca | rampoina | pòsit | quallada | mató], 
que al [ric | bo | maco], que s'engoleix tot el mapa, 
molts anys de vi [a | en] ampla copa. 
 [Beneïda | Beneita] [va anar | va ser] de Déu la poca roba, 
que no carrega les espatlles i les tapa; 
més [vull | estimo | m'estimo] menys sastre que més capa: 
que hi ha [lladres | portells | cremallots] de seda, no d'estopa. 
Omplir, no enriquir, [vull el | estimo el] budell; 
el car [canvio | capgiro | transformo | barato] [a la qual cosa | a què | pel que]  bé em sàpiga: 
som Píramo i Tisbe jo i la meva [pipa | bota | grana]. 
Més descansa qui mira que qui s'enfila; 
roto jo quan el [feliç | maleït] [singlota | sanglota], 
ell agafat a Fortuna, jo a la [cep | soca]. 

(Francisco de Quevedo).


4 - Text original (quevedo_mis.txt):

PRONUNCIA CON SUS NOMBRES LOS TRATOS Y MISERIAS DE LA VIDA

Soneto

La vida empieza en lágrimas y caca,
luego viene la mu, con mama y coco,
síguense las viruelas, baba y moco,
y luego llega el trompo y la matraca.
En creciendo, la amiga y la sonsaca:
con ella embiste el apetito loco;
en subiendo a mancebo, todo es poco,
y después la intención peca en bellaca.
Llega a ser hombre, y todo lo trabuca;
soltero sigue toda perendeca;
casado se convierte en mala cuca.
Viejo encanece, arrúgase y se seca;
llega la muerte, y todo lo bazuca,
y lo que deja paga, y lo que peca.

(Francisco de Quevedo)

Text traduït amb LexPress (quevedo_mis.lxp.txt):
PRONUNCIA AMB ELS SEUS NOMS ELS [TRACTAMENTS | TRACTES] I MISÈRIES DE LA VIDA. 

Sonet. 

La vida comença amb llàgrimes i caca, 
després ve la mu, amb [mamella | mama] i [cocoter | coco | coc | cap | home del sac], 
*síguense les veroles, bava i moc, 
i després arriba la [baldufa | desmanyotat | desmanyotada] i la matraca. 
 [A | En] creixent, l'amiga i l' [interrogatori astut | fer parlar] : 
amb ella envesteix la gana boja; 
 [a | en] pujant a jove, tot és poc, 
i després la intenció peca [a | en] berganta. 
Arriba a ésser home, i tot [el | ho] [capgira | trabuca]; 
solter [segueix | continua] tota prostituta; 
casat es converteix en mala pua. 
 [Vell | Viejo] encanudeix, s'arruga i [s'asseca | s'eixuga]; 
arriba la mort, i tot [el | ho] [remena | sacseja], 
i el que deixa paga, i el que peca. 

(Francisco de Quevedo).


5 - Fragment del text original (lipp111_w97.zip):

[...]

1.3.   Características del sistema


    El núcleo es capaz de emular por su cuenta las instrucciones del
coprocesador 387, con lo que en cualquier 386 con coprocesador o sin él se
podrán ejecutar aplicaciones que lo requieran.

    Linux soporta diversos sistemas de ficheros para guardar los datos.
Algunos de ellos, como el ext2fs, han sido desarrollados específicamente para
Linux. Otros sistemas de ficheros, como el Minix-1 o el de Xenix también están
soportados.  Y con el de MS-DOS se podrán acceder desde Linux a los disquetes y
particiones en discos duros formateados con MS-DOS. Además, también soporta el
ISO-9660, que es el estándar seguido en el formato de los CD-ROMs.  Hablaremos
más sobre los sistemas de ficheros en los capítulos 2 y 4.

    Linux implementa todo lo necesario para trabajar en red con TCP/IP. Desde
manejadores para las tarjetas de red más populares hasta SLIP/PPP, que permiten
acceder a una red TCP/IP por el puerto serie. También se implementan PLIP (para
comunicarse por el puerto de la impresora) y NFS (para acceso remoto a
ficheros). Y también se han portado los clientes de TCP/IP, como FTP, telnet,
NNTP y SMTP. Hablaremos más acerca de esto en el capítulo 5.

    El núcleo de Linux ha sido desarrollado para utilizar las características
del modo protegido de los microprocesadores 80386 y 80486. En concreto, hace
uso de la gestión de memoria avanzada del modo protegido y otras
características avanzadas. Cualquiera que conozca la programación del 386 en el
modo protegido sabrá que este modo fue diseñado para su uso en UNIX (o tal vez
Multics). Linux hace uso de esta funcionalidad precisamente.

    El núcleo soporta ejecutables con páginación por demanda. Esto significa
que sólo los segmentos del programa que se necesitan se cargan en memoria desde
el disco. Las páginas de los ejecutables son compartidas mediante la técnica
copy-on-write, contribuyendo todo ello a reducir la cantidad de memoria
requerida para las aplicaciones.

    Con el fin de incrementar la memoria disponible, Linux implementa la
páginación con el disco: puede tener hasta 256 megabytes de espacio de
intercambio o "swap"3 en el disco duro.  Cuando el sistema necesita más
memoria,  expulsará páginas inactivas al disco,  permitiendo la ejecución de
programas más grandes o aumentando el número de usuarios que puede atender a la
vez.  Sin embargo, el espacio de intercambio no puede suplir totalmente a la
memoria RAM, ya que el primero es mucho más lento que ésta.

    La memoria dedicada a los programas y a la caché de disco está unificada.
Por ello, si en cierto momento hay mucha memoria libre, el tamaño de la caché
de disco aumentará acelerando así los accesos.

    Los ejecutables hacen uso de las librerías de enlace dinámico.

    Esto significa que los ejecutables comparten el código común de las
librerías en único fichero, como sucede en SunOS. Así, los ejecutables serán
más cortos a la hora de guardarlos en el disco, incluyendo aquellos que hagan
uso de muchas funciones de librería. También pueden enlazarse estáticamente
cuando se deseen ejecutables que no requieran la presencia de las librerías
dinámicas en el sistema. El enlace dinámico se hace en tiempo de ejecución, con
lo que el programador puede cambiar las librerías sin necesidad de
recompilación de los ejecutables.

[...]

Text traduït amb LexPress (lipp111_w97.zip):
[...]

1.3 Característiques del sistema 


El nucli és capaç d'emular pel seu compte les instruccions del coprocessador
387, amb el que [a | en] qualsevol 386 amb coprocessador o sense ell es podran
executar aplicacions que [el | ho] requereixin. 

Linux suporta diversos sistemes de fitxers per guardar les dades. Alguns
d'ells, com l'*ext2fs, han estat desenvolupats específicament per a Linux.
Altres sistemes de fitxers, com el Minix-1 o el de Xenix també estan suportats.
I amb el de MS-DOS es podran accedir des de Linux als disquets i particions
[a | en] discs durs formatats amb MS-DOS. A més a més, també suporta
l'ISO-9660, que és l'estàndard [seguit | continuat] [al | en el] format dels
CD-ROMs.  Parlarem més sobre els sistemes de fitxers als capítols 2 i 4. 

Linux implementa tot el necessari per treballar [a | en] xarxa amb TCP/IP.  Des
de [programes de control | controladors | manejadors] per a les targetes de
xarxa més populars fins SLIP/PPP, que permeten d'accedir a una xarxa TCP/IP pel
port sèrie. També s'implementen PLIP (per comunicar-se pel port de la
impressora) i NFS (per a accés remot a fitxers). I també s'han portat els
clients de TCP/IP, com FTP, telnet, NNTP i SMTP. Parlarem més sobre això al
capítol 5. 

El nucli de Linux ha estat desenvolupat per utilitzar les característiques del
[mode | manera] protegit dels microprocessadors 80386 i 80486.  En concret,
utilitza la gestió de memòria avançada del [mode | manera] protegit i d'altres
característiques avançades. Qualsevol que conegui la programació del 386 en el
[mode | manera] protegit sabrà que aquest mode va ser dissenyat per al seu ús
en UNIX (o potser Multics). Linux utilitza aquesta funcionalitat precisament. 

El nucli suporta executables amb paginació per demanda. Això significa que
solament els segments del programa que es necessiten es carreguen [a | en]
memòria des del [disc | llum]. Les pàgines dels executables són compartides
mitjançant la tècnica copy-on-write, contribuint tot plegat a reduir la
quantitat de memòria requerida per a les aplicacions. 

Per tal d'incrementar la memòria disponible, Linux implementa la paginació amb
el [disc | llum]: pot tenir fins 256 megabytes d'espai d'intercanvi o "swap" 3
al disc dur. Quan el sistema necessita més memòria, expulsarà pàgines inactives
al [disc | llum], permetent l'execució de programes més grans o
[augmentant el | afegint el] [número | nombre] d'usuaris que pot atendre a la
vegada. Malgrat tot, l'espai d'intercanvi no pot suplir completament a la
memòria RAM, ja que el primer és molt més lent que aquesta. 

La memòria dedicada als programes i a la
'caché' // memòria intermèdia d'accés ràpid /// de [disc | llum] està
unificada. Per això, si en un cert moment hi ha molta memòria lliure, la
[grossària | mida | grandària | importància] de la
'caché' // memòria intermèdia d'accés ràpid /// de [disc | llum] [augmentarà |
afegirà] accelerant així els accessos. 

Els executables utilitzen les llibreries d'enllaç dinàmic. 

Això significa que els executables comparteixen el codi comú de les llibreries
[a | en] únic fitxer, [com | com que] succeeix [a | en] SunOS. Així, els
executables seran més curts a l'hora de guardar-los [al | en el] [disc | llum],
incloent aquells que utilitzin moltes funcions de llibreria. També poden
enllaçar-se estàticament quan es desitgin executables que no requereixin la
presència de les llibreries dinàmiques en el sistema. L'enllaç dinàmic es fa en
el moment d'execució, amb el que el programador pot canviar les llibreries
sense necessitat de nova compilació dels executables. 

[...]

Revisió superficial del document amb I·Press (lipp111_w97.zip):
[...]

1.3. Característiques del sistema. 


El nucli és capaç d'emular pel seu compte les instruccions del coprocessador
387, amb el que a qualsevol 386 amb coprocessador o sense ell es podran
executar aplicacions que ho requereixin. 

Linux suporta diversos sistemes de fitxers per guardar les dades. Alguns
d'ells, com l'ext2fs, han estat desenvolupats específicament per a Linux.
D'altres sistemes de fitxers, com el Minix-1 o el de Xenix també estan
suportats. I amb el de MS-DOS es podran accedir des de Linux als disquets i
particions en discs durs formatats amb MS-DOS. A més a més, també suporta
l'ISO-9660, que és l'estàndard seguit en el format dels CD-ROM. Parlarem més
sobre els sistemes de fitxers als capítols 2 i 4. 

Linux implementa tot el necessari per treballar en xarxa amb TCP/IP. Des de
controladors per a les targetes de xarxa més populars fins SLIP/PPP, que
permeten d'accedir a una xarxa TCP/IP pel port sèrie.  També s'implementen PLIP
(per comunicar-se pel port de la impressora) i NFS (per a accés remot a
fitxers). I també s'han portat els clients de TCP/IP, com FTP, telnet, NNTP i
SMTP. Parlarem més sobre això al capítol 5. 

El nucli de Linux ha estat desenvolupat per utilitzar les característiques del
mode protegit dels microprocessadors 80386 i 80486. En concret, utilitza la
gestió de memòria avançada del mode protegit i d'altres característiques
avançades. Qualsevol que conegui la programació del 386 al mode protegit sabrà
que aquest mode va ser dissenyat per al seu ús en UNIX (o potser Multics).
Linux utilitza aquesta funcionalitat precisament. 

El nucli suporta executables amb paginació per demanda. Això significa que
solament els segments del programa que es necessiten es carreguen a memòria des
del disc. Les pàgines dels executables són compartides mitjançant la tècnica
copy-on-write, contribuint tot plegat a reduir la quantitat de memòria
requerida per a les aplicacions. 

Per tal d'incrementar la memòria disponible, Linux implementa la paginació amb
el disc: pot tenir fins 256 megabytes d'espai d'intercanvi o "swap" 3 al disc
dur. Quan el sistema necessita més memòria, expulsarà pàgines inactives al
disc, permetent l'execució de programes més grans o augmentant el nombre
d'usuaris que pot atendre a la vegada. Malgrat tot, l'espai d'intercanvi no pot
suplir completament a la memòria RAM, ja que el primer és molt més lent que
aquesta. 

La memòria dedicada als programes i a la 'caché' de disc està unificada. Per
això, si en un cert moment hi ha molta memòria lliure, la grandària de la
'caché' de disc augmentarà accelerant així els accessos. 

Els executables utilitzen les llibreries d'enllaç dinàmic. 

Això significa que els executables comparteixen el codi comú de les llibreries
en un únic fitxer, com succeeix a SunOS. Així, els executables seran més curts
a l'hora de guardar-los en el disc, incloent aquells que utilitzin moltes
funcions de llibreria. També poden enllaçar-se estàticament quan es desitgin
executables que no requereixin la presència de les llibreries dinàmiques en el
sistema. L'enllaç dinàmic es fa en el moment d'execució, amb el que el
programador pot canviar les llibreries sense necessitat de nova compilació dels
executables. 

[...]


6 - Text original (Batllori-Valenti.txt):
Publicat a La Vanguardia l'11 de Febrer de 2003.

Miquel Batllori en la ciudad eterna. MEDIO SIGLO ITALIANO. Valentí GÓMEZ I OLIVER

El padre Miquel Batllori llegó a Roma en 1947 y en dicha ciudad se ha sentido
como en su casa desde el primer momento, pues hay que tener en cuenta que en
ella ha pasado más de cincuenta años de su extraordinaria vida de humanista
cibernético.  En Roma, ha trabajado como historiador de la cultura, ha dirigido
revistas, estudiado las obras de autores insignes (los Borja, Llull, Gracián),
pero fundamentalmente lo que siempre comentaba era que en Roma había
descubierto cómo los autores clásicos nos permitíoan, en pleno siglo XXI,
descubrir y revivir lo que fue el mundo clásico. Le gustaba sobremanera el
historiador Tito Livio, pero en primer lugar el poeta Horacio.

Batllori se ha paseado por Roma y la ha visto no sólo como una ciudad ligada al
mundo real - ciudad del simulacro, del bien y del mal, de Dios y del diablo, de
príncipes de la Iglesia y de emperadores romanos - sino también como crisol de
todas las literaturas (sus fabulosas bibliotecas), de los viajeros de todo el
mundo. La veía como una especie de oxímoron en el cual pueden convivir todas
las antítesis. Y de la ciudad más real, lo que más le gustaba eran los
"tramonti", los atardeceres desde la ventana de su despacho en la calle
Penitenzieri. Desde aquel balcón contemplaba una destartalada escalera que le
fascinaba; más de una vez le pregunté si le recordaba la escalera de Job. Él
asentía, con su pícara y vivaz sonrisa. Para complementar dicho caràcter, un
tanto metafísico, gustaba de afirnmar que Roma tiene un aspecto esencialmente
religioso. Hay quienes ven la Roma sacra o la Roma corrupta. En realidad,
decía, es las dos cosas: "Roma cuando es corrupta también es sacra, y cuando
Roma es sacra ouede ser también corrupta".  Batllori siempre mantuvo una
relación abierta con todo el mundo. No podía ser menos en alguien a quien Josep
Pla incluyó en su lista de "homenots". Por ello, tenía excelente relación con
la colonia catalana en Roma. Ya desde su llegada estableció unas charlas
periódicas con el cardenal Albareda, mosén Benet o el musicólogo Higini Anglés.
Con todos ellos seguía la tradición de Carner en el café Greco. A finales de
los ochenta, el padre Batllori nos animó a unos cuantos amigos a dar carácter
jurídico a la asociación "Catalans a Roma", puente entre el mundo italiano y el
catalán, de la que era presidente de honor.

Siempre que encontraba a Batllori por la calle le prometía alguna acción
mágica, como encontrarle un taxi un viernes a mediodía en la via del Corso. Él,
con su sorna y humorismo trascendental característicos, me decía cariñosamente
mientras subía al taxi: "Vos sou màgic". Aquí sólo me queda despedirme,
mágicamente, del padre Batllori, diciéndole con cariño, agradecimiento y
admiración: "Caro e gentile amico, buon viaggio".

Text traduït amb LexPress (Batllori-Valenti.lxp.txt):
Miquel Batllori a la ciutat eterna. MIG SEGLE ITALIÀ. Valentí GÓMEZ I OLIVER 

El pare Miquel Batllori va arribar a Roma al 1947 i [a | en] la mencionada
ciutat s'ha sentit com a casa seva des del primer moment, [doncs | perquè] cal
tenir en compte que en ella ha passat més de cinquanta anys de la seva
extraordinària vida d'humanista cibernètic.  A Roma, ha treballat com a
historiador de la cultura, ha dirigit revistes, estudiat les obres d'autors
insignes (els Borja, Llull, Gracián), però fonamentalment el que sempre
comentava era que [a | en] Roma havia descobert com els autors clàssics ens
*permitíoan, [a | en] ple segle XXI, descobrir i reviure el que va ser el món
clàssic. [Li | L'] agradava sobre manera l'historiador Titus Livi, però en
primer lloc el poeta [Horaci | Horacio]. 

Batllori s'ha passejat per Roma i l'ha vista no solament com una ciutat lligada
al món [real | reial] - ciutat del simulacre, del bé i del mal, de Déu i del
diable, de prínceps de l'Esglèsia i d'emperadors romans - sinó també com a
gresol de totes les literatures (les seves fabuloses biblioteques), dels
viatgers de [tot el món | tothom]. La veia com una espècie d'oxímoron en el
qual poden conviure totes les antítesis. I de la ciutat més [real | reial], el
que més [li | l'] agradava eren els "*tramonti", els vespres des de la finestra
del seu despatx [al | en el] carrer Penitenzieri. Des d'aquell balcó
contemplava una esgavellada escala que [li | el] fascinava; més d'una vegada
[li | el] vaig preguntar si li recordava l'escala d'en Job. Ell assentia, amb
el seu picardiós i vivaç somriure. Per complementar aquest *caràcter, una mica
metafísic, agradava d'*afirnmar que Roma té un aspecte essencialment religiós.
Hi ha els qui veuen la Roma sacra o la Roma corrompuda. De fet, deia, és les
dues coses: "[Roma | Camusa] quan és corrompuda també és sacra, i quan Roma és
sacra *ouede ser també corrompuda".  Batllori sempre va mantenir una relació
[oberta | desclosa | rasa | descoberta | ampla] amb [tothom | tot el món]. No
podia ser menys [a | en] algú a qui Josep Pla va incloure [a | en] la seva
llista d'"*homenots". Per això, tenia excel.lent relació amb la colònia
catalana [a | en] Roma. Ja des de la seva arribada va establir unes xerrades
periòdiques amb el cardenal Albareda, mossèn Benet o el musicòleg Higini
Anglés. Amb tots ells [seguia | continuava] la tradició de Carner [al | en el]
cafè Greco. A la fi dels vuitanta, el pare Batllori ens va animar uns quants
amics a donar caràcter jurídic a l'associació "Catalans a Roma", pont entre el
món italià i el català, de la que era president d'honor. 

Sempre que trobava a Batllori pel carrer li prometia alguna acció màgica, com
trobar- [li | lo] un taxi un divendres a migdia a la via del Corso. Ell, amb la
seva sorna i humorisme transcendental característics, em deia afectuosament
mentre pujava al taxi: "Vos *sou *màgic". Aquí solament em queda acomiadar-me,
màgicament, del pare Batllori, dient- [li | lo] amb [afecte | cura], agraïment
i admiració: "[Car | Caro] i *gentile *amico, *buon *viaggio". 



Versió per imprimir *   
  
Nombre de visites:
5053771