Miquel Batllori a la ciutat eterna. MIG SEGLE ITALIÀ. Valentí GÓMEZ I OLIVER El pare Miquel Batllori va arribar a Roma al 1947 i [a | en] la mencionada ciutat s'ha sentit com a casa seva des del primer moment, [doncs | perquè] cal tenir en compte que en ella ha passat més de cinquanta anys de la seva extraordinària vida d'humanista cibernètic. A Roma, ha treballat com a historiador de la cultura, ha dirigit revistes, estudiat les obres d'autors insignes (els Borja, Llull, Gracián), però fonamentalment el que sempre comentava era que [a | en] Roma havia descobert com els autors clàssics ens *permitíoan, [a | en] ple segle XXI, descobrir i reviure el que va ser el món clàssic. [Li | L'] agradava sobre manera l'historiador Titus Livi, però en primer lloc el poeta [Horaci | Horacio]. Batllori s'ha passejat per Roma i l'ha vista no solament com una ciutat lligada al món [real | reial] - ciutat del simulacre, del bé i del mal, de Déu i del diable, de prínceps de l'Esglèsia i d'emperadors romans - sinó també com a gresol de totes les literatures (les seves fabuloses biblioteques), dels viatgers de [tot el món | tothom]. La veia com una espècie d'oxímoron en el qual poden conviure totes les antítesis. I de la ciutat més [real | reial], el que més [li | l'] agradava eren els "*tramonti", els vespres des de la finestra del seu despatx [al | en el] carrer Penitenzieri. Des d'aquell balcó contemplava una esgavellada escala que [li | el] fascinava; més d'una vegada [li | el] vaig preguntar si li recordava l'escala d'en Job. Ell assentia, amb el seu picardiós i vivaç somriure. Per complementar aquest *caràcter, una mica metafísic, agradava d'*afirnmar que Roma té un aspecte essencialment religiós. Hi ha els qui veuen la Roma sacra o la Roma corrompuda. De fet, deia, és les dues coses: "[Roma | Camusa] quan és corrompuda també és sacra, i quan Roma és sacra *ouede ser també corrompuda". Batllori sempre va mantenir una relació [oberta | desclosa | rasa | descoberta | ampla] amb [tothom | tot el món]. No podia ser menys [a | en] algú a qui Josep Pla va incloure [a | en] la seva llista d'"*homenots". Per això, tenia excel.lent relació amb la colònia catalana [a | en] Roma. Ja des de la seva arribada va establir unes xerrades periòdiques amb el cardenal Albareda, mossèn Benet o el musicòleg Higini Anglés. Amb tots ells [seguia | continuava] la tradició de Carner [al | en el] cafè Greco. A la fi dels vuitanta, el pare Batllori ens va animar uns quants amics a donar caràcter jurídic a l'associació "Catalans a Roma", pont entre el món italià i el català, de la que era president d'honor. Sempre que trobava a Batllori pel carrer li prometia alguna acció màgica, com trobar- [li | lo] un taxi un divendres a migdia a la via del Corso. Ell, amb la seva sorna i humorisme transcendental característics, em deia afectuosament mentre pujava al taxi: "Vos *sou *màgic". Aquí solament em queda acomiadar-me, màgicament, del pare Batllori, dient- [li | lo] amb [afecte | cura], agraïment i admiració: "[Car | Caro] i *gentile *amico, *buon *viaggio".